[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
Exposició Itinerant 
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT 
Del 12 d'abril al 27 de maig de 2007 
Centre Cultural Metropolità Tecla Sala 
Inuguració
Dijous 12 d'abril a les 19.30 hores

Activitats paral·leles
Taula Rodona "La represió franquista: els afusellats de L'Hospitalet al Camp de la Bota" amb Carles Santacana (historiador), Jordi Cánovas (historiador) i Francesc Abad (artista). Presentació del catàleg de l'exposició.



Centre Cultural Metropolità Tecla Sala
Avda. Josep Tarradellas i Joan, 44
L'Hospitalet de Llobregat
Telèfon d'informació: 93 338 57 71
email: cultura@l-h.cat

La repressió a l’Hospitalet.

El règim franquista va afusellar, oficialment, vint-i-tres hospitalencs, arran d’uns consells de guerra sumaríssims. Des de l’arribada de l’exercit franquista a la nostra ciutat, el 25 de gener de 1939, s’instaurà un règim especial d’ocupació militar que, com a tot Catalunya, perdurà fins a l’agost de 1939. Sota un nou ordre dictatorial s’imposa una repressió política basada en la venjança, el control social i l’extensió de la por en la vida quotidiana. El gruix de la documentació analitzada són les denúncies i acusacions, els informes de la Guàrdia Civil, de l’Ajuntament de l’Hospitalet, de la Falange, etc. Era freqüent que en els processos s’afegissin testimonis per tal d’aportar altres “delictes” sense cap prova que els justifiqués: inculpar era molt fàcil, exculpar algú davant el Tribunal Militar era perillós, i com a conseqüència el procés s’abocava cap a l’acusació d’adhesió a la rebel•lió militar i la condemna a mort.

Així doncs, a l’Hospitalet dels anys 40 hi havia una comandància militar, un jutjat militar, una oficina de denúncies, un calabós en els soterranis de l’Ajuntament i diversos locals de la Falange on s’interrogaven i apallissaven els acusats abans lliurar-los a uns tribunals sense cap mena de legalitat ni garantia jurídica. La repressió directa recau, sobretot, en els barris obrers i immigrants de la Torrassa, Collblanc i Santa Eulàlia. Uns barris que d’alguna manera eren com a pobles on la gent es coneixia, eren quasi autònoms i separats, per zones no urbanitzades, aquesta circumstància afavoria la delació i els rumors. Convé destacar que setze dels afusellats vivien en aquestes zones, la majoria eren anarquistes, una ideologia molt arrelada en els treballadors hospitalencs dels anys 30. Pràcticament tots, van ser detinguts el mateix any 1939, per les patrulles falangistes o la Guàrdia Civil, onze dels sentenciats van ser afusellats abans dels 6 mesos de la seva detenció. En conjunt, les dades ens donen una idea de la urgència de reprimir i castigar.

Avui dia coneixem els seus noms, com vivien i on, el seu ofici, la seva vinculació política o social, les circumstàncies de la seva detenció i mort a partir de les dades que ens han deixat els consells de guerra, els testimonis dels familiars i els cinc mil informes personals que va elaborar l’Ajuntament de l’Hospitalet contra els seus veïns i veïnes. Aquests vint-i-tres veïns de l’Hospitalet no van poder o no van voler fugir a l’exili, alguns fins i tot van tornar a casa seva des de França. No eren conscients del risc que corria la seva vida. Els franquistes creen un nou Estat on s’imposa un mecanisme extraordinari de terror fred, planificat de manera que decideix qui és culpable, i qui ha de viure per tal d’autojustificar la seva aberració legal.


Consulteu els documents i videos relacionats amb les persones afusellades