[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
Exposició Itinerant 
MOLLET DEL VALLÈS 
Del 28 de setembre al 19 de novembre de 2006 
Museu Abelló 
   
 
 
   
Inuguració
Dijous 28 de setembre 2006

Activitats paral·leles
Divendres 6 d'octubre, a les 20 hores, al Museu Abelló. "República i Guerra Civil a Mollet", a càrrec de M.Àngels Suárez.

Divendres 20 d'octubre, a les 20 hores, al Museu Abelló. "Aspectes generals de la repressió franquista a Catalunya i a Mollet", a càrrec de M.Dolors Bernat i Joan Corbalan.

Dilluns 27 d'octubre, a les 20 hores, a Cal Rajoler (Parets del Vallès) i divendres 17 de novembre, a les 20 hores, al Museu Abelló. Presentació del llibre "Segona República i guerra civil a Parets del Vallès", a càrrec de M.Àngels Massaguer.


Museu Abelló
Berenguer III, 122
08100 Mollet del Vallès
Telèfon d'informació: 93 544 50 99

Mollet del Vallès i Parets del Vallès van ser ocupats el 27 de gener de 1939 per una avançada que protagonitzaven les tropes italianes que lluitaven al bàndol franquista. Amb aquesta ocupació hom va pensar que la Guerra Civil s’acabaria a les nostres poblacions.

De fet, les autoritats militars franquistes van nomenar a dit els nous càrrecs municipals (alcaldes, regidors, jutges municipals...). Com a tot arreu, les persones elegides van ser persones represaliades pels republicans, afectes al nou règim, molt conservadores i amb una certa rellevància econòmica a la localitat.

Paral·lelament, es va posar en marxa la repressió, emparada per la legalitat vigent, tan necessària per deslliurar Espanya dels enemics i aconseguir allò de "una unidad de destino en lo universal". Durant el mes de febrer, els ajuntaments van obrir expedients de depuració a tots els funcionaris, administratius i subalterns, i els van cessar immediatament. En canvi, es van reincorporar als seus càrrecs els represaliats pels consistoris d’esquerra, degut a "su indiscutible adhesión al GMN".

Així mateix, també es van nomenar els nous càrrecs del partit i sindicat únics, i les diverses comissions municipals que havien de posar en “ordre” els noms dels carrers i informar sobre l’actuació de nombrosos veïns, per posar en “ordre” la nova societat. El final de la guerra va significar el principi de la repressió, una repressió que va ser un dels principals fonaments de la consolidació del nou estat franquista.

El franquisme es va dedicar a perseguir tots els ciutadans i ciutadanes sospitosos de ser «rojos» o «separatistes». Només calia una denúncia d’un veí o un informe demanat per la guàrdia civil o pels actius membres de Falange per iniciar un veritable via crucis per les presons, camps de concentració i batallons de treballadors, que en molts casos i després d’una paròdia de judici (militar) van acabar al Camp de la Bota de Barcelona.

El record d’aquells que van morir tràgicament al Camp de la Bota va perdurar, especialment, en les seves famílies i en els seus amics, que sempre els han portat en la memòria. Alguns treballs d’historiadors han permès que perdurin una mica més en el temps. Moltes proves d’aquesta barbàrie es van destruir durant la Transició; però, per sort, els fons familiars (cartes i fotografies), els nostres arxius municipals (actes municipals, informes sociopolítics...), l’Arxiu Nacional de Catalunya (fons de la presó Model) i, més recentment, el Tribunal Militar Territorial Tercer (sumaríssims) han permès que sapiguem més coses d’aquelles víctimes que encara busquen la seva rehabilitació.


Consulteu els documents i videos relacionats amb les persones afusellades (Mollet del Vallès)
Consulteu els documents i videos relacionats amb les persones afusellades (Parets del Vallès)