[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
Exposició Itinerant 
SANTA COLOMA DE GRAMENET 
Del 14 d'abril al 29 de maig de 2005 
Can Sisteré 
La recerca sobre els afusellats de Santa Coloma de Gramenet comença amb les dades aportades, on apareixen un total de 14 colomencs que van morir executats en aquell indret entre 1939 i 1943. La bibliografia local també ha estat molt important, principalment els llibres: La República i la Guerra Civil a Santa Coloma de Gramenet, de Montserrat Carreras García i Helena Ruíz Tossas, Revolución y guerra en Gramenet del Besòs (1936-1939), de Juan José Gallardo Romero i José Manuel Márquez Rodríguez, així com Por el sendero de mis recuerdos (1920-1939), de José Berruezo. Els documents exposats provenen principalment dels fons de l’Arxiu Històric de Santa Coloma de Gramenet, l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’Arxiu Nacional de Catalunya, així com de les aportacions personals d’alguns descendents de les persones afusellades, que han estat localitzats i han volgut col·laborar en el projecte.

El 27 de gener de 1939 les tropes franquistes entren a la població, que llavors s’anomenava Gramenet de Besòs, i s’inicia la llarguíssima dictadura franquista. Al mes següent, les noves autoritats feixistes promulgaran la Llei de responsabilitats polítiques, en la qual es basaren per reprimir els vençuts de forma planificada i sistemàtica. Aquesta llei fou la base dels nombrosos judicis “sumarísimos”, fets sense cap mena de garanties legals i que van portar milers de persones a la presó i a la mort . Les autoritats locals van ser les encarregades de redactar els informes en què es basaren els judicis a centenars de colomencs dins d’un clima de sospita general i d’instauració del terror a tota la població. Aquests informes eren qüestionaris on s’especificava la filiació política i sindical dels condemnats, les idees religioses, l’actuació no només durant la Guerra Civil sinó també durant la República, la professió i la posició econòmica, i el fet de ser “afecto” o “desafecto” al règim.

Catorze colomencs van morir afusellats al Camp de la Bota, alguns van pensar innocentment que no tenien res a amagar i que no havien de fugir, però la repressió feixista no va tenir mai pietat. Les conseqüències de les seves morts van ser durament viscudes pels seus familiars i descendents, que a dia d’avui encara recorden vivament la injustícia i com van suportar dècades d’obligat silenci.



Consulteu els documents i videos relacionats amb les persones afusellades
Activitats realitzades al voltant de l'exposició
   
Inauguració de l'exposició, dijous 14 d'abril de 2005