[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
Exposició Itinerant 
SANT ADRIÀ DE BESÒS 
Del 13 de gener al 18 de febrer de 2006 
Museu d'història de la immigració de Catalunya 
Les Adrianes, un col·lectiu de dones del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs, ha recreat en aquesta maqueta com era el Camp de la Bota -on varen viure moltes d'elles- entre els anys 50 i 70. Aquesta maqueta -que va ser creada per al Fòrum de les Cultures 2004- és l'evocació de centenars d'històries d'esforç i de progrés. Aquesta maqueta resta dipositada al fons del MhiC.
 
La informació s’inicia amb els llistat dels afusellats que dóna Josep Mª Solé i Sabaté en el seu llibre (La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953), en que inicialment es parlava d’un total de quatre persones de Sant Adrià afusellades l’any 1939. La investigació documental en diferents arxius, com ara el de Capitania Militar i l’Arxiu Nacional de Catalunya i el contacte amb diferents familiars dels executats, han fet augmentar aquest llistat a cinc persones, tot i que d’una d’elles no s’han pogut trobar proves documentals. Entre elles hi ha un dels cinc darrers afusellats en aquest camp l’any 1952, el mateix any en que es celebrava pomposament el Congrés Eucarístic a Barcelona.

L’entrada de les tropes franquistes el gener del 1939 va comportar una brutal repressió sobre totes aquelles persones que s’havien significat en el seu compromís polític i social contra el feixisme. Formar part d’un sindicat, d’un partit polític o d’una associació contrària al règim era per si sol motiu d’empresonament i en el pitjor dels casos, de mort. La repressió es va organitzar des de les més altes instàncies i formava part de la maquinària estatal fins al moll de l’os. La sospita es va estendre sobre la majoria dels ciutadans i van ser milers els informes redactats des de diferents institucions i estaments que servien per portar a judici a centenars d’adrianencs i adrianenques en els tristement famosos sumaríssims, els quals intentaven donar un maquillatge de legalitat a uns processos mancats de tot el sentit de justícia. Tot un teatre que servia per dictar una sentència ja determinada abans de començar els processos i on els acusats no tenien cap dret a la defensa. L’esperit de venjança imposat pels franquistes amb la seva retroactiva llei de Responsabilidades Políticas s’aprofitava de les venjances personals; els testimonis acusatoris eren obligats en molts casos però també voluntaris en molts d’altres. La demanda de l’anul·lació d’aquests sumaríssims encara avui dia és una obligació per esborrar acusacions sense cap prova i restituir la memòria d’aquells executats, trencant el silenci i l’oblit al què han obligat a viure als seus descendents.

Al poble de Sant Adrià l’horror de l’existència del Camp de la Bota no va ser únicament viscuda pels familiars i amics dels afusellats, també per moltes persones que convivien amb el soroll de fons dels trets i els comptaven sabent que cada bala era una persona morta.



Consulteu els documents i videos relacionats amb les persones afusellades
Activitats realitzades al voltant de l'exposició
 
Inauguració de l'exposició, divendres 13 de gener de 2006