[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
Història
del Camp de la bota
El 14 de febrer de 1939, tan sols dinou dies després de la caiguda de Barcelona, l’advocat i diputat Eduardo Barriobero va tenir el dubtós honor de ser el primer afusellat al Camp de la Bota a mans de les tropes franquistes. Entre 1939 i 1952 serien executades al parapet 1704 persones. L’aleshores vicari de Sant Adrià de Besòs, mossèn Pere Ribot, recordava les matinades de 1941: “El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia”. Les darreres execucions van tenir lloc el 14 de març de 1952, tretze anys després d’acabada la Guerra Civil. Van ser morts cinc dels integrants del grup anarquista Talión (Pere Adrover, Jordi Pons, Josep Pérez, Genís Urrea i Santiago Amir) acusats d’una sèrie d’atracaments. Els sentenciats a la pena capital eren nou, però la pressió internacional, sobretot de França (André Breton, Jean Pau Sartre, Albert Camus) va aconseguir escurçar la llista. A més, el bisbe de Tolosa va fer saber que no es traslladaria a Barcelona amb ocasió del Congrés Eucarístic Internacional si no s’acabava el sagnant reguitzell de morts.


Josep M. Huertas
L’Avenç, maig de 2004 p.26