[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
[ versió en català ] [ versión en castellano ] [ english version ]

Diagonal núm.1 08019 Barcelona
Francesc Abad


Les veus baixes del passat enfront la utopia degenerada
Jordi Font i Agulló


L'espai públic com a palimpsest
Ivan Bercedo
Jorge Mestre



Qui eren els afusellats?
Marga Gómez


Una nova i imprevisible experiència
Dolors Juárez Vives
Jordi Ribas Boldú



Llocs d'oblit
Manuel Delgado


L'art i la història enfront de l'espectacularització del testimoni
Jordi Font i Agulló


Francesc Abad. Experimentació i subalternitat
Josep M. Lluró


Arxiu Obert / Inventari Impossible



De l'experiència del testimoni
Francesc Abad


Associació pro Memòria als Immolats per la llibertat de Catalunya



Diagonal núm.1 08019 Barcelona


Aquest és un projecte que parla d'un espai públic -un espai que té a veure amb allò comú i també amb la seva dimensió social i política-, una enorme llosa de formigó on acaba el carrer principal de Barcelona, la Diagonal, que enterra una depuradora d'aigües i que ara esdevindrà una vasta esplanada de setze hectàrees amb vistes al mar. Va ser el lloc escollit per rebre els visitants del Fòrum 2004 i un dels escenaris principals de les seves activitats: tallers, concerts, zona d'oci. Sota d'aquesta llosa hi havia el Camp de la Bota: més de 1.700 morts per la repressió franquista.

Memòria | Aquesta crisi de la memòria en aquest paisatge, sumit en la pèrdua de tot objectiu i compromís amb el territori, com a identitat cultural: el Parapet. Era, doncs, un mur, una paret en diagonal a la platja; era una massa enorme en un descampat. S'hi entrava per un camí que arribava a la platja, on els piquets d'execució feien la seva feina: disparar.

Aquest no és un lloc plàcid, sinó de mort. Només un retret: per què? L'individu de la segona modernitat no pot prendre prou distància reflexiva. Per què? No és temps avui de parlar de comportaments i llenguatges que continguin el concepte ètic de l'espai públic. Per què aquesta desconfiança envers la reconversió del valor cultural i social del territori com a identitat?

Cultura | La cultura s'ha convertit només en un pretext per al progrés social i el creixement econòmic. I les pressions homogeneïtzadores exercides per la societat moderna i el seu conformisme, en una societat de consum. El nostre benestar està construït sobre l'oblit. Aquest oblit és una injustícia sobre la qual s'edifica el nostre present.

Desídia | En un temps d'identitats fugaces -quan tot es llença-, com justificar la noció de l'essència de construcció? Com a objecte de saber, aquesta desestructuració de la consciència sobre la condició humana és realment volguda? No hi ha una alternativa perquè els homes i les dones pensin d'una manera diferent al voltant del lloc on viuen, treballen i moren?

Prescripció | És en aquests moments que hi ha un mecanisme ideològic capaç d'ocultar, devaluar i despolititzar. Es pot parlar de justícia (injustícia) i patiment en una època postcolonial que desfigura la història? Necessitem una nova cultura democràtica en una societat de consum on tot prescriu.



Francesc Abad
2004






L’Humanisme és l’única forma de resistència –m’atreviria a dir que la definitiva– que tenim contra les pràctiques inhumanes i les injustícies que desfiguren la història.

Eduard W. Said


Articular el passat històricament no significa reconèixer-lo "tal i com realment va succeir" (Ranke). Significa atrapar un record tal i com llampega en un moment de perill. El materialisme històric vol retenir la imatge del passat que es presenta inesperadament a l'home singularitzat per la història en un moment de perill. El perill afecta tant el contingut de la tradició com els seus receptors. La mateixa amenaça recau sobre tots dos: la d'esdevenir un instrument de les classes dominants. A cada època cal renovar l'intent per arrabassar la tradició d'un conformisme que està a punt de subjugar-la. El Messies arriba no només com el redemptor, sinó també com el vencedor de l'Anticrist. Només tindrà el do d'atiar l'esclat de l'esperança en el passat aquell historiador que està fermament convençut que fins i tot els morts no estaran resguardats si l'enemic venç. I aquest enemic no ha parat de vèncer.

Walter Benjamin
Tesis sobre la filosofia de la història, VI


Només hem de mirar al voltant nostre per veure que estem drets enmig d'una muntanya de runa d'aquells pilars (de les veritats més conegudes).

Hannah Arendt