[A] [A+] [A++
  INICI | PERSONES | TESTIMONIS | HISTÒRIA | EXPOSICIÓ ITINERANT | PUBLICACIONS CRÈDITS | ENVIAR DOCUMENTS 
[ versió en català ] [ versión en castellano ] [ english version ]

Diagonal núm.1 08019 Barcelona
Francesc Abad


Les veus baixes del passat enfront la utopia degenerada
Jordi Font i Agulló


L'espai públic com a palimpsest
Ivan Bercedo
Jorge Mestre



Qui eren els afusellats?
Marga Gómez


Una nova i imprevisible experiència
Dolors Juárez Vives
Jordi Ribas Boldú



Llocs d'oblit
Manuel Delgado


L'art i la història enfront de l'espectacularització del testimoni
Jordi Font i Agulló


Francesc Abad. Experimentació i subalternitat
Josep M. Lluró


Arxiu Obert / Inventari Impossible



De l'experiència del testimoni
Francesc Abad


Associació pro Memòria als Immolats per la llibertat de Catalunya



Arxiu Obert / Inventari Impossible


Una de les moltes sortoses, o dissortades, imperfeccions de l’arxiu que és també el Camp de la Bota és la seva condició d’arxiu inacabat i inacabable. El procés de treball inaugurat el 2004 presenta ara mateix i més que mai totes les possibilitats de convertir-se en un inventari impossible de concloure: a més feina feta, més feina per fer. Per molts esforços materials que s'invertissin (sobretot més euros que permetessin donar més temps a més persones fent equip), en aquest moment ja se sap que ningú no podrà posar punt i final al treball. Els 1704 afusellats (o 1730 o 1750 o...) es presenten impossibles de dir del tot, malgrat la tasca feta per tantes persones durant aquests tres anys. 

Des de bon començament, ja es podia intuir que cadascun dels noms d’aquesta dura llista encendria a la vegada una memòria feta encara de més llocs i més persones. Però és ara, després d’aquesta primera part de procés, que se sap que els noms s’han multiplicat per molts més noms i molts més llocs del que s’imaginava, a la vegada que han evidenciat cada vegada més el molt que resta per saber. Així, conèixer una mica de cadascun d'ells ha portat a saber molt més dels llocs on van viure o d’on venien i de les persones amb qui van viure: ha permès fer créixer la xarxa d'espais i noms, provocant a la vegada l'expansió d'aquest lloc que és el Camp de la Bota. Cadascuna de les localitzacions dels afusellats, que en aquests quasi tres anys arriben a poc més de 250, ha multiplicat les seves personals històries i les ha fet entrecreuar i relacionar amb totes les altres i ha continuat donant múltiples variacions a una mateixa dura Història.

És  així com, més enllà de les 11 exposicions fetes als i amb els 11 municipis, han anat apareixent noves fotografies, nous testimonis amb més ganes de parlar, nous documents que han sumat informació... Tot plegat demostra que es fa difícil aturar la feina de donar vida a aquest arxiu fet ja per tantes mans; tantes mans que, com ja se sap, han fet que l'autoria de qui va començar a cercar quedés amagada i compartida amb totes i entre les moltes històries dels que han cercat  amb ell (historiadors, familiars, visitants...).

Només la possibilitat del desig urgent de voler continuar fent visible l'invisible (mostrar tots els camps de la bota que hi ha dins del Camp de la Bota, aquí i pertot) crida urgentment a buscar noves maneres de prolongar el projecte més enllà de totes les parets que han acollit l'arxiu fet exposició. Potser la virtualitat d’aquesta altra xarxa que és també internet, alimentada per l’electricitat més viva, permetrà continuar fent créixer l'arxiu i demostrar que per sort, o dissort, aquesta feina ja no s'acabarà mai.

Per això, aquesta petita mostra de documents que mentre es treballava han anat arribant recorda també el molt que potser ja no es farà, el molt que ja s’ha perdut i el molt que encara queda per fer. Tots ells penyores d’una ínfima part dels molts altres afusellats que encara esperen ser tornats a dir, també.

És ben clar que no es va començar per tal d’acabar res, sinó potser per descobrir que això no hauria d'haver passat mai i que tot aquest material recollit és molt més nostre del que ens imaginàvem, i fins i tot molt més nostre del que voldríem.