Què és l’art si no serveix per relacionar i articular la reflexió política i el pensament estètic? Si no serveix per donar veu a aquells que encara no participen del discurs ètic i estètic, dins un panorama on l’hegemonia del discurs PETRIFICA LA PARAULA I L’ACCIÓ HUMANES?

Des de l’experiència del testimoni,  amb el concepte de memòria com a resposta al lloc i als seus usos...

Aquest treball finalitza amb la pretensió de reapropiar-se d’una situació perduda, per restituir la paraula, des del mateix lloc on es va acabar amb la seva existència, com a factor subversiu en què la paraula-memòria es reivindica des de la seva singularitat, sense exclusions formals de cap tipus.

La pluralitat de veus, de testimonis que han aportat el seu discurs -i dels que no ho han fet perquè recordar implica encara por, dolor i pèrdua-  fa que aquesta acumulació de relats temporals, que provenen d’un passat molt proper, deixi empremtes en el present. A tots ells, el meu agraïment.

A aquells altres que des del principi van creure en el projecte -i especialment a la Dolors Juárez,  Xavier Giménez, Jordi Boldú i David Sanchéz, que han fet possible, amb el seu esforç personal i continu, tot el procés de treball durant més de tres anys-,  la meva amistat...

I, finalment, a Josep Huertas Claveria que, des del començament i fins al final, va aportar una de les veus que conformen aquest projecte, el nostre respecte.